Una imatge val més que mil paraules.
dissabte, d’octubre 23, 2010
diumenge, d’octubre 10, 2010
The Savoy
Avui és deu d'octubre del dos mil deu. O, el que és el mateix, 10/10/10. Un diumenge com qualsevol altre, oi? En principi sí, però pels amants del luxe i l'ostentació, avui és un dia especial: el gran hotel Savoy de Londres reobre les seves portes després de tres anys de reformes. Molts crítics han dit que aquest no és el millor moment per obrir una catedral del luxe a una Anglaterra en crisi. Però, de fet, sembla que aquests tres anys "out of business" li han anat força bé a l'hotel, ja que la inversió de les obres estava compromesa des d'abans del tancament i, en no tenir ni tan sols personal treballant-hi, no ha patit la caiguda de visitants que sí que han patit la resta d'hotels luxosos de la capital de l'Empire.
Per què té tanta anomenada aquest hotel? Potser perquè, quan va obrir al 1889, fou el primer hotel amb electricitat i bany a totes les seves habitacions, o perquè va tenir sempre en plantilla algun dels millers directors i maîtres del sector. A tall d'exemple, el primer director fou un tal César Ritz.
El nom de l'hotel, Savoy (Savoia), és un homenatge del seu fundador al Comte Pere de Savoia, que va construir un palau de renom al segle XIII als terrenys on va construir-se l'hotel sis segles més tard.
Una altra anècdota de les moltes que hi ha a l'entorn del Savoy foren els espectaculars refugis que van construir-s'hi per la Segona Guerra Mundial. Els hostes tenien habans, cognac i sherry a la seva disposició durant les seves estades als soterranis de l'hotel, no fos cas que es trobessin indisposats per no poder fer un got. Un dels cambrers (afiliat al Partit Comunista) va lliurar unes quantes fotos a la premsa i, en ser publicades, el govern de Churchill no va tenir un altre remei que obrir les estacions del metro durant les incursions aèries alemanyes. Fins aquell moment les barriades obreres no en tenien pràcticament cap, de refugi antiaeri.
I, per últim, una curiositat molt poc anglesa: el carrer de l'entrada de l'hotel, Savoy Court, és l'únic de tota Anglaterra on el sentit de circulació és a l'europea. Es veu que era més convenient per l'arribada dels hostes.
Per què té tanta anomenada aquest hotel? Potser perquè, quan va obrir al 1889, fou el primer hotel amb electricitat i bany a totes les seves habitacions, o perquè va tenir sempre en plantilla algun dels millers directors i maîtres del sector. A tall d'exemple, el primer director fou un tal César Ritz.
El nom de l'hotel, Savoy (Savoia), és un homenatge del seu fundador al Comte Pere de Savoia, que va construir un palau de renom al segle XIII als terrenys on va construir-se l'hotel sis segles més tard.
Una altra anècdota de les moltes que hi ha a l'entorn del Savoy foren els espectaculars refugis que van construir-s'hi per la Segona Guerra Mundial. Els hostes tenien habans, cognac i sherry a la seva disposició durant les seves estades als soterranis de l'hotel, no fos cas que es trobessin indisposats per no poder fer un got. Un dels cambrers (afiliat al Partit Comunista) va lliurar unes quantes fotos a la premsa i, en ser publicades, el govern de Churchill no va tenir un altre remei que obrir les estacions del metro durant les incursions aèries alemanyes. Fins aquell moment les barriades obreres no en tenien pràcticament cap, de refugi antiaeri.
I, per últim, una curiositat molt poc anglesa: el carrer de l'entrada de l'hotel, Savoy Court, és l'únic de tota Anglaterra on el sentit de circulació és a l'europea. Es veu que era més convenient per l'arribada dels hostes.
