 |
| Imatge original de http://keepcalmandspeakcatalan.com/ |
Molt il.lustre senyor,
Sóc un català resident a l'estranger de pare, mare i germans nascuts a Sevilla. Jo vaig ser el primer membre de la nostra família que va néixer a Catalunya després del trasllat familiar cap a Arenys de Mar. Com tants nens i tantes nenes de la meva generació, he tingut la gran sort de viure sempre en democràcia. I també vaig tenir el gran privilegi que la meva escolarització fos en català. Gràcies a l'esforç de molts professionals de l'ensenyament avui parlo amb la mateixa naturalitat tant la llengua de Joanot Martorell com la de Miguel de Cervantes. I me les estimo molt, les dues. Perquè el castellà o espanyol és la llengua dels meus avantpassats i la dels meus orígens. Però el català és la llengua amb què li dic t'estimo a la meva dona. Els privilegiats que hem rebut una educació dins la immersió lingüística ens podem relacionar en dues llengües precioses, sense distincions per origen cultural. Per desgràcia, sembla que el govern (la lletra g minúscula és intencionada) de l'estat espanyol ha decidit que el meu privilegi ha de morir amb mi i que el meu fill no podrà ser escolaritzat en la llengua del seu país com a llengua vehicular.
M'adreço a vós en tant que defensor dels drets dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Li prego que ens ajudi a lluitar perquè el futur del nostre país, els nens i les nenes que aniran a escola ben aviat, puguin gaudir de la immensa sort que suposa ser naturalment bilingües.
Atentament,
Jordi Palacios i González, exfederalista des de juliol de 2010
