La descoberta del poble-ciutat

Ara fa dies que rutlla la meva aventura pel país de Heidi i se’m fa difícil no deixar-me coses sense dir, així que us demano perdó d’entrada per si em deixo detalls.

Primer de tot fou el non-stop de sopars i estones precioses amb els companys de feina, familia i amics. A tots i a totes gràcies, perquè realment vaig viure moments inolvidables.

Mentre anava fent, però, no era del tot conscient de la proximitat de la data fatídica: 27 de juliol. I, badant que badaràs, em vaig trobar a l’aeroport del Prat un diumenge amb dos bitllets cap a Zürich. Sort de la Montse que es va fer càrrec de mil detalls (gràcies de tot cor). I com que a l’aeroport s’està per volar, doncs això vàrem fer.

Aterrar a l’aeroport de Zürich a mitja tarda un diumenge venint del Nord d’Àfrica és sorprenent: sileeeeeeenci. Com diria aquell: im – pressionant. Fins i tot em feia una mica de “cangueli” tant d’ordre i bones maneres. Tot seguit primera prova: esbrinar quin tren era el primer que ens interessava cap a Friburg. Cal dir que el personal de SBB són força servicials i ens van ajudar força, sobretot quan vam haver de canviar de tren a l’estació central de Zürich per agafar el tren directe. Són tant ordenats que quan vam preguntar quina era l’andana pel nostre tren ens va mirar com si fóssim extraterrestres: òbviament era l’andana paral·lela a la del tren en què havíem vingut des de l’aeroport! “Igualito” que la nostra estimada RENFE, oi?

Doncs bé, arribada a la nostra nova ciutat amb puntualitat suïssa (sí, sí els trens poden arribar a l’hora, i això que són més vells i lletjos que els de la RENFE i els de FGC!!) i minidescoberta per arribar a l’hotel amb ruta turística no volguda per entestar-me en no mirar el mapa i voler fer-me l’explorador.

Sopar, descans i dilluns a primera hora trobada amb la nostra “consultant” de l’empresa de reatllojament: suïsso-francesa amb tots els ets i els uts. Una experiencia molt divertida i, cal dir, molt profitosa (merci Madeleine!). Matí de bojos (13 visites de pis en una ciutat que només coneixíem des del Google Earth o a enllaços com aquest) i migdiada de repòs i anàlisi. Finalment es va imposar el sentit pràctic (pis nou a 15 minuts passejant de la feina i de l’estació) sobre el “charm” d’un pis al casc antic més car i amb menys serveis. A data d’avui segueixo pensant que vam fer el millor.

Dimarts, dimecres i dijous de tràmits i descoberta: signar el pre-contracte del pis, obrir un compte a UBS (poca broma, que ja que vinc a Suïssa vull tenir compte al banc dels rics; bé i dels lladres segons el què estic llegint últimament), fer mil papers i pagaments a la Poste (sí, sí, en aquest país encara s’utilitzant els girs postals com a garantia neutral de pagament). Molta calor, estrés i descoberta de la ciutat. I dels seus restaurants que, sortosament, segueixen la tradició francesa del bon menjar i el servei amable. I també de prendre-s’ho amb mooooolta calma. Realment en conec uns quants que podrien presentar-se a un concurs mundial d'Slowfood.

Dijous tarda, vol de tornada, últims encàrrecs i petons a la familia de Mataró i preparar les maletes per tot el mes d’agost. Anar a dormir a les tres de la matinada i llevar-nos a les set, perquè a les vuit ja venien els treballadors de l’empresa de mudances.

"Mudança" ultrarràpida i caòtica (molta son i poca planificació pels estàndars de la Montse i meus) i a mig matí a fer tràmits d’última hora per Mataró. Minidescans després de dinar, seguir fent feina i anar a dormir per surtir amb el cotxe dissabte.