Un esdeveniment és quelcom que s'esdevé, que passa. Un esdeveniment és un petó, una carícia, però també un crit i un mal gest. Un esdeveniment és dir no a les injustícies i al mateix temps seguir formant part de la roda del sistema que les genera. Un esdeveniment no és ni bo ni dolent, simplement és. O així ho creiem nosaltres. Perquè, el món existeix o som nosaltres que el veiem? El coneixement és realment possible o tot és relatiu?
Sincerament, no ho sé. Com tampoc sé si allò que faig diàriament és el correcte o no. Simplement ho faig perquè jo crec que és el correcte i perquè així ho vull o ho he triat. O potser creieu que mai som realment lliures per triar? Ja ho deia Orwell a 1984: "El precio de la libertad es estar siempre vigilante".
No penseu pas que el formatge m'està fent beure'm l'enteniment. Estic deixant que les mans vagin teclejant gairebé sense pensar-m'hi gaire. M'agrada sentir el so de les tecles quan les petjo. Què repelent sona això, no? Suposo que en el fons escrivim una mica com som, no ens en podem estar.
És força curiós: tinc moltes ganes d'escriure i, al temps, no vull parlar de les coses que passen al meu voltant. Ja us vaig dir fa dies que n'estava tip d'estar-ne tip. I, suposo perquè els anys "no pasan en balde", m'estic començant a mirar tot amb certa perspectiva. Què potser m'estic helvetitzant i poc a poc m'estic tornant neutral? Espero que no, però sí és cert que al país de la Heidi les coses són més relatives. Tants anys fent negoci de la seva neutralitat els ha tornat quelcom apàtics, aquesta gent. No sé, de vegades penso que els hi falta un bull a alguns. I a algunes, és clar.
Esdeveniments que s'esdevenen. Coses que passen. La realitat és molt complexa i, bo i així em segueix bullint la sang amb segons quines coses: 700 mil milions de dòlars per rescatar els bancs de Wall Street! Els mateixos que han provocat la crisi especulant fins a límits irracionals, amb el "placet" d'europeus, japonesos i d'altres colònies. Quants diners es destinaran aquest any als refugiats del Darfur? O a lluitar d'una vegada contra la SIDA a l'Àfrica? Quants diners destineu a ajudar els que us envolten? Jo, ben pocs, gairebé cap. Exceptuant els impostos, és clar, que d'això només s'escapen els rics de sempre, els altres a amoquinar.
Esdeveniments, coses que passen. Seqüències d'una pel·lícula similar a la resta que hem vist. Com deia l'Ismael Serrano: "ahora mueren en Bosnia los que morían en Vietnam". Veig que fa temps que em vaig deixar arrossegar pel corrent del sistema. Ja no nedo contra corrent. Almenys encara tinc curiositat per mirar el què s'esdevé a la riba.
Observadors, escoltadors, opinadors, de tot això n'està plena la nostra societat. Però quants solucionadors tenim? En queden? Si algú troba un lloc on se'n pugui aprendre que m'ho faci saber, que m'hi apuntaré! O potser seguiré mirant-m'ho tot des de fora?
Per acabar, us recomano que mireu aquest vídeo que em va passar Maese Abbott sobre algunes de les causes de la crisi financera actual. !AL GULAG TODOS!
Sincerament, no ho sé. Com tampoc sé si allò que faig diàriament és el correcte o no. Simplement ho faig perquè jo crec que és el correcte i perquè així ho vull o ho he triat. O potser creieu que mai som realment lliures per triar? Ja ho deia Orwell a 1984: "El precio de la libertad es estar siempre vigilante".
No penseu pas que el formatge m'està fent beure'm l'enteniment. Estic deixant que les mans vagin teclejant gairebé sense pensar-m'hi gaire. M'agrada sentir el so de les tecles quan les petjo. Què repelent sona això, no? Suposo que en el fons escrivim una mica com som, no ens en podem estar.
És força curiós: tinc moltes ganes d'escriure i, al temps, no vull parlar de les coses que passen al meu voltant. Ja us vaig dir fa dies que n'estava tip d'estar-ne tip. I, suposo perquè els anys "no pasan en balde", m'estic començant a mirar tot amb certa perspectiva. Què potser m'estic helvetitzant i poc a poc m'estic tornant neutral? Espero que no, però sí és cert que al país de la Heidi les coses són més relatives. Tants anys fent negoci de la seva neutralitat els ha tornat quelcom apàtics, aquesta gent. No sé, de vegades penso que els hi falta un bull a alguns. I a algunes, és clar.
Esdeveniments que s'esdevenen. Coses que passen. La realitat és molt complexa i, bo i així em segueix bullint la sang amb segons quines coses: 700 mil milions de dòlars per rescatar els bancs de Wall Street! Els mateixos que han provocat la crisi especulant fins a límits irracionals, amb el "placet" d'europeus, japonesos i d'altres colònies. Quants diners es destinaran aquest any als refugiats del Darfur? O a lluitar d'una vegada contra la SIDA a l'Àfrica? Quants diners destineu a ajudar els que us envolten? Jo, ben pocs, gairebé cap. Exceptuant els impostos, és clar, que d'això només s'escapen els rics de sempre, els altres a amoquinar.
Esdeveniments, coses que passen. Seqüències d'una pel·lícula similar a la resta que hem vist. Com deia l'Ismael Serrano: "ahora mueren en Bosnia los que morían en Vietnam". Veig que fa temps que em vaig deixar arrossegar pel corrent del sistema. Ja no nedo contra corrent. Almenys encara tinc curiositat per mirar el què s'esdevé a la riba.
Observadors, escoltadors, opinadors, de tot això n'està plena la nostra societat. Però quants solucionadors tenim? En queden? Si algú troba un lloc on se'n pugui aprendre que m'ho faci saber, que m'hi apuntaré! O potser seguiré mirant-m'ho tot des de fora?
Per acabar, us recomano que mireu aquest vídeo que em va passar Maese Abbott sobre algunes de les causes de la crisi financera actual. !AL GULAG TODOS!
2 comentaris:
El més divertit de tot això, és que només es planteja socialitzar les pèrdues. Què passava quan aquests bancs que ara tenen "dificultats excepcionals" que fan que la intervenció pública sigui "necessària" tenien beneficis "extraordinaris" perquè eren tan i tan bons fent negocis? perquè ningú no es plantejava socialitzar aquests "beneficis extraordinaris"?
En Zziberia hasse frío, pero yo me río. Tovarich, envíeme a unos cuantos banqueros de inversión para trabajar en el gulag.
Publica un comentari a l'entrada