Hi ha noms que et queden per sempre. Aquells que et recorden els avis, els amics de la infància, els primers amors, el jefe que enviaries a pastar fins i tot anys després d'haver deixat aquella feina... Tots en tenim de noms a les sales més fosques de la nostra memòria. Potser per això m'ha sobtat el nom de la banda dels meus molt apreciats Marc i Sole: Grand Daughter Emma. Un dels noms que difícilment oblidaré, associat a la meva adolescència i a tot el bo i dolent d'aquella etapa de la meva vida.

Mentre escolto la seva bona música no em puc estar de pensar en com passa el temps. Fa quatre dies estàvem a Barrock o Little Rock agafant les primeres turques i ara n'hi ha que fins i tot són pares! Però, si us haig de dir la veritat, no en sento cap, de melangia. Ans al contrari, crec que la vida està per viure-la i saber-ne treure el millor que s'hi dóna. Tot i els desencisos, el bagul dels meus records és curull de moments entranyables amb la colla pessigolla dels Sales, la de JSC i la dels inclassificats que tant m'heu aportat.

Tempus fugit que deien els llatins. Potser sí, però crec que amb els anys estic aprenent a gaudir més dels moments bons i a mirar de superar-ne els dolents. Suposo que tantes nits veient caure la neu m'estan tornant reflexiu. O potser és que estic aprenent a conèixer-me millor. O no, o qui sap, tant és. El cert és que avui la música de dos amics m'acompanyen i em fan sentir més a prop de tota la meva motxilla afectiva.

Salut, bon vi i millor ...

PD: Les fotos del Saló de l'Automòbil encara no han pogut estar descarregades per problemes tècnics però hi seran!

¡Olé a los artistas !