Dimarts passat fou 14 d'abril. Juntament amb l'11 de setembre són dos dies que m'emocionen molt. I no només pel rerafons polític. Per meravellosos motius personals, també.
Dimarts passat fou 14 d'abril. Fa 78 anys de la proclamació de la IIa República Espanyola. Una utopia frustrada per la barbàrie i per arribar massa tard o massa d'hora.
Dimarts passat fou 14 d'abril. I encara se'm posa la pell de gallina quan veig una bandera republicana, potser la única que m'emociona un xic. A banda d'un drapeau totalment vermell.
Dimarts passat fou 14 d'abril. Els meus respectes als homes i les dones que van intentar fer-la possible. Vàreu arribar tan lluny que encara ens il·lumineu amb la vostra saviesa.
Dimarts passat fou 14 d'abril. Fa 78 anys que va començar l'inici de la fi de la IIa República.
Salut i República!
12 comentaris:
ara tenim la república de l'Ikea...
Gat bru, si et tinqués aqui el costa et mosegaría.
Totalment d'acord. No se si va arribar massa d'hora o massa tart, el que si se es que en Ferrer i guardía, l'escola Moderna, la idea de fraternidad, l'esperit federal, la llibertat de la dona, l'organizació asamblearia, la ilusió colectiva, encara que es van truncar per la sang, sento que bateguen dins meu.
Salut i república!
Sense cap mena de dubte l'esperit del 14 d'Abril va imbuïr a la peque dins la panxa a rebelar-se i sortir aquella mateixa matinada puny enfora cridant ja de tan petita SALUT I REPUBLICA!
Pobre nena!! No era més fàcil començar amb coses més simples de dir: mama, papa, caca, etc...
Estic contenta de veure que encara hi ha gent que s'emociona per les coses per les quals va lluitar el meu avi. Personalment hagués preferit que s'hagués ocupat una mica més de la seva família i menys de la política. Imagino que per això passo tant d'ella.
Salut!
Desde el país que sirvió de imagen para esa república y que cuando más necesitaba su ayuda le dio la espalda y la dejó morir, me uno a vuestro grito:
Salut i República!
Pues yo no, yo de mayor quiero ser facha, machista, misógino, gordo y calvo... de momento no me sale pero lo estoy intentando con todas mis fuerzas.
Hasta los cojones de política! Ninguno ve más allà de los votos electorales, como ejemplo el pots del Sr. Abbot sobre el trasvasse. Esta mierda de pais debería gestionar-se como una buena empresa y mirar a los intereses FUTUROS y hacer planes de infraestructuras a 20 años vista, por ejemplo.
Ah! Y el idioma catalán está muerto, el presente es el inglés y el futuro es el chino... lo demás són pallassadas de crio pequeño.
Qué? Voy por el buen camino? Creeis que llegaré a ser facha? ;p
No, creo que ya lo eres.
Gracias George, significa mucho para mi.
Marc, recorda'm l'argument de l'empresa el dia que estiguis malalt, necessitis assistència mèdica i no te la puguis pagar. O quan no puguis pagar l'escola del Luca i no hi hagi escola pública. Ah, la gestió empresarial no està en el seu millor moment que jo sàpiga: Lehman Brothers, General Motors, Martinsa, Metrovacesa, Caja Castilla-La Mancha, Chrysler...
Marc, gordo passi, però fatxa ni de conya. El primer requisit per ser fatxa és tenir el mateix cocient intelectual que un mosquit. Tu tries.
Em sap greu, però amb les coses de menjar NO hi jugo.
Uiii lo que m'ha dixoooo!! Per començar:
1 - Tinc, per collons, que pagar-me una asistència complementaria perque la SS em triga 3 mesos a fer-me un tractament per l'asma. Amb l'asegurança 6 hores.
2 - Per collons he de pagar una guarderia privada pel Luca (420€/mes) perque els senyors de l'ajuntament de Barcelona creuen que cobro masses diners com per poder posar al meu fill a una guarderia pública. Ah! i la publica més propera, que em pertocaria, está al centre de Sant Andreu... uns 20 minuts de casa. Entre altres coses això provoca que tingui que treballar extra i hagi de marxar a Xina sense la possibilitat de veure el meu fill. Quina cosa no?
3 - Que jo sàpiga, el sistema de funcionariat de Barcelona es dels més ineficients de europa, es una casa de marmotes que no mouen el cul i que no se'ls pot obligar a treballar. Per aconseguir un tràmit tant simple com una còpia del catastre del meu pis vaig tenir que estar 3 mesos (aprox) suplicant per telèfon i en persona. A la pràctica vaig sol·lucionar el problema perque vaig conèixer a l'avio de Helsinki un ex-càrrec d'industria que, per més inri, va solucionar el tema per telèfon a 6000 km de distància. Al dia següent la Gina tenia la còpia. Si enlloc de tenir el lloc fixe aquesta gent tingués por de perdre la feina, especialment en aquesta època, et puc asegurar que el país funcionaria molt millor.
4 - Estic fins al collons, igual que el sr. Abbot, que les infraestructures importants pel pais (i no només estic parlant del trasvassament) es plantegin a 4 anys vista, curiosament coincideixen amb les eleccions... SRS!!! Vostés viatgen més que jo! A Alemanya hi ha certs projectes, com canalitzacions d'aigua, transformació energética..., QUE NO DEPENEN DE COLORS POLÍTICS! Són d'interés general i les diferents administracions les segueixen perque entenen que son millores pel global de la ciutadania!! Es pot saber QUÉ COLLONS HAN FET ELS NOSTRES AMICS POLÍTICS IGUAL A CATALUNYA? (JA NO DIC ESPANYA).
Sr. Zhivago no em vinguis amb el tema del pan para todos, per desgracia EL MEU PAÍS no ha fet absolutament res per mi.
1 - Els meus pares, igual que els teus, ens van pagar una escola privada (no ho oblidis) amb molt d'esforç.
2 - La universitat me la vaig pagar treballant ja que l'estat no va tenir collons de donar-me una sola puta beca per estudiar cuan jo portava ja anys vivint sol.
3 - Vaig tenir un broncoespasmo, vaig anar al hospital clínic perque estava a prop, em van tenir 5 hores en observació, m'en vaig afartar vaig anar a la teknon, vaig pagar 400€ per la visitia i en 15 minuts tenia enchufats els corticoides. Desde llavors tinc asegurança privada i us en puc explicar moltes d'aquestes.
4 - Desde fa anys que no veig ni un sol gest de sensatesa per part de ningú de la política espanyola, i ja no dic del enano cabell blanc que tenim de president, que serà molt bon gestor però encara no ha fotut res.
Podriem parlar molt profundament del sistema polític i de les balances sobre qué cal i que no cal fer. Sobre si es bo sobre protegir i fer que s'espavilin (i no parlo dels més pobres que això, igual que tu, crec que es necesari) pero la gent acomodada en un lloc de treball fix, els famosos autómates, aquests tindrien que espavilar una mica.
T'estimo però, ja ho saps.
Home, per fi Lunatus fa ús de les neurones per escriure: me n'alegro. Ara, però:
Tu vas fer filosofia igual que jo i al mateix col·legi. Hauries d'enrecordar-te que la part no és el mateix que el tot.
Ergo, tot i que coincideixo al 100% que el funcionariat a l'Estat espanyol és dels més ineficients d'Europa, això no vol dir que la solució sigui la selva.
I dic la selva, Lunatus, perquè les solucions assistencials pels què no s'ho poden pagar esdevenen sempre de mala qualitat. Per què nassos et penses que la SS és tan lenta i té tan pocs recursos: perquè hi ha molt de negoci a la p... sanitat privada! I tres quarts del mateix amb l'ensenyament. I, parlant d'ensenyament, tens raó que manquen escoles bressol públiques, però això no vol dir que haguem de tirar pel dret i només fer-ne de privades. Que no veus que és de bojos l'afirmació "m'he hagut d'anar a la Xina per poder l'escola bressol del meu fill!"? A més a més, decidir com ha de ser el món en funció de les teves males experiències em sembla d'un gran egoïsme.
Jo també he tingut males experiències amb els serveis públics. I amb els privats. I no per això demano posar-ho tot cap per avall!
Si vols una conversa raonada, utilitza arguments raonats. Per no allargar més el comentari: fes un post defensant la teva postura i jo en faré un altre.
After you, sir.
PS: lo cortés no quita lo valiente. Que discrepem no vol dir que no t'estimi. Discrepar és una de les principals alegries de la democràcia. Encara que tu no en vulguis, de democràcia.
A Alemanya les infrastructures no de
Ho faré pero desde el blog personal que acabo d'obrir: www.adrianleverkun.blogspot.com, deixe'm 2 dies i comencem la discusió... QUINA IL·LUSIÓ! COM QUAN ENS QUEDAVEM A ENTEPANS DISCUTINT... m'alegro de mantenir-nos en contacte després dels anys.
Publica un comentari a l'entrada