Durant molt de temps no calia respondre la pregunta. De fet, poca gent hi tenia accés. Més tard, amb la típica progressió dels fenòmens virals, tothom en va tenir. Tot d'una, els que no en teníem passàvem a ser uns nous proscrits, uns asocials que no volíem participar de la última tendència "cool" importada des de l'altra banda de la bassa.
I ara, Déu meu, ara la pressió comença a fer-se bastant feixuga. Però, ves per on, sóc una mica tossut i, quan poca gent sabia el què era un xat, jo ja l'havia provat. Estic parlant de l'any 1996, que un ja té una edat.
Així que, ho torno a dir: NO TINC UN MALEÏT COMPTE DE FACEBOOK!!! I no en vull tenir, per les següents raons:
1.- No m'agraden els xats, els trobo una sobirana pèrdua de temps.
2.- No vull tenir una miríada d'"amics" que fa vint anys que no he vist, ni ganes que en tinc.
3.- Facebook fou un invent d'un nen pijo de Harvard que, a més, va començar el seu codi després de saltar-se unes quantes normes de seguretat i ètiques.
4.- Ja hi ha fotos meves i de persones molt properes a mi penjades a Facebook sense el meu consentiment. A aquells que ho heu fet, us recordo que el dret a l'imatge està recollit per llei. Evidentment, no em posaré a denunciar a la gent que m'estimo però, com a mínim, no participaré del joc.
5.- Qualsevol programa de xat és inherentment viciós i suposa una pèrdua d'intimitat. Tot i que això podríem aplicar-ho a moltes altres aplicacions: Skype, ICQ, Twitter, etc.
6.- Per tal de comunicar-me amb la gent ja tinc dos números de mòbil, un de fix, dos comptes de correu i dos d'Skype. Ah!, i aquest blog, és clar.
7.- La més important de totes les meves raons: no em surt dels nassos! Ja he caigut en prou "modes", "trends", "movements" com per poder dir no a aquesta.
Finalment, a tots aquells i totes aquelles que em critiqueu per no tenir Facebook us diré que el e-mail funciona de meravella i l'Skype és encara millor, perquè es pot mantenir una conversa amb so i imatge.
Uf!, tenia unes ganes de dir això en veu alta...
Apa, ens veiem a l'Skype, :-))
I ara, Déu meu, ara la pressió comença a fer-se bastant feixuga. Però, ves per on, sóc una mica tossut i, quan poca gent sabia el què era un xat, jo ja l'havia provat. Estic parlant de l'any 1996, que un ja té una edat.
Així que, ho torno a dir: NO TINC UN MALEÏT COMPTE DE FACEBOOK!!! I no en vull tenir, per les següents raons:
1.- No m'agraden els xats, els trobo una sobirana pèrdua de temps.
2.- No vull tenir una miríada d'"amics" que fa vint anys que no he vist, ni ganes que en tinc.
3.- Facebook fou un invent d'un nen pijo de Harvard que, a més, va començar el seu codi després de saltar-se unes quantes normes de seguretat i ètiques.
4.- Ja hi ha fotos meves i de persones molt properes a mi penjades a Facebook sense el meu consentiment. A aquells que ho heu fet, us recordo que el dret a l'imatge està recollit per llei. Evidentment, no em posaré a denunciar a la gent que m'estimo però, com a mínim, no participaré del joc.
5.- Qualsevol programa de xat és inherentment viciós i suposa una pèrdua d'intimitat. Tot i que això podríem aplicar-ho a moltes altres aplicacions: Skype, ICQ, Twitter, etc.
6.- Per tal de comunicar-me amb la gent ja tinc dos números de mòbil, un de fix, dos comptes de correu i dos d'Skype. Ah!, i aquest blog, és clar.
7.- La més important de totes les meves raons: no em surt dels nassos! Ja he caigut en prou "modes", "trends", "movements" com per poder dir no a aquesta.
Finalment, a tots aquells i totes aquelles que em critiqueu per no tenir Facebook us diré que el e-mail funciona de meravella i l'Skype és encara millor, perquè es pot mantenir una conversa amb so i imatge.
Uf!, tenia unes ganes de dir això en veu alta...
Apa, ens veiem a l'Skype, :-))
7 comentaris:
Ets un sosaines, no has dit res de nou i els teus arguments no son de pes.. La gran aposta per facebook es que pots tenir un microblog on la gent que coneixes poden saber, a molt grans trets, qué es de la teva vida.
Es cert, es vouyerisme, es ganes de que sàpiguen algo del que fas, pero... AIXÍ NO HO HAS D'EXPLICAR 43 VEGADES!!
Ah! i
1. el tema del blog només el coneixem els que ens agrada llegir.
2. el tema de l'skype només el tenim els propers
3. El tema de les comptes de correu no cal dir que no s'utilitzen en el mateix sentit
4. I LO BÉ QUE T'HO PASSES XAFARDEJANT EN LA VIDE DELS DEMÉS??? JUASJUASJUASJUASJUASJUASJASJAS
Bé, en tot cas si ara et volguessis sumar al joc, ja no et valdria la pena. Crec que el joc ja està a l'última partida. La majoria de gent ja s'ha trobat i un cop has vist que fan la seva vida igual que sempre, ja no te cap mena de gràcia.
Jo vaig entrar en el joc fa una mica més de mig any i la meva conclusió ha estat que es pot controlar mitjanament la teva informació en funció del grau de privacitat que vulguis tenir. Jo em quedo amb el costat positiu d'haver vist les fotos del nens de les meves amigues, a qui feia temps que havia perdut la pista. Sobretot, les que viuen a l'altre punta de món i no és fàcil tenir-hi contacte.
De totes maneres, crec que hi ha més intimitat en el que escrivim en els nostres blogs que en el Facebook.
Sr Leverkun, estava guaitant per quan arribés el seu comentari. I, una vegada més, la seva inmensa capacitat per fer arguments circulars, ergo erronis, m'ha copçat.
Com que a tots dos ens agrada polemitzar, aquest és el meu torn:
1.- Què carai d'innovador té un microblog afegit a un xat? No han inventat res, com a molt han integrat dos d'existents. Vaja, un engañabobos com l'iPhone d'Apple. No fa res que ja no sigués al mercat, però és més "cool" i té millor marqueting.
2.- Per evitar haver d'explicar 43 cops el mateix ja tinc el meu blog.
3.- Una cosa bona de la vida és saber triar les amistats. Com que aquells que us considero els meus amics sabeu llegir i escriure i no sou uns mantes de cal quinze, crec que el blog és una eina útil per explicar-vos com em va.
4.- Evidentment que l'Skype només el tenen els propers! Aquesta és la gràcia! És que no vull xatejar amb un paio de l'EGB del qual fa vint anys que no en vull saber res!
5.- Perquè no sigui dit que només li porto la contrària, li diré que és cert que els comptes de correu no són precisament l'exemple de la inmediatesa.
Per últim, si vull fer de "voyeur" ja conec molts llocs webs més interessants que el Facebook, :-) Però sobre gustos no hi ha res escrit...
Aunque no suelo estar de acuerdo con el Sr Leverkun en nada, debo decir que hay algo en tu argumentación que no entiendo en qué se basa. En varios puntos das por sentada una relación directa entre Facebook y un chat, cuando una cosa no tiene nada que ver con otra. Si bien puedes acceder a un chat a través de Facebook (como puedes hacerlo a través de msnhotmail, gmail, yahoo y miles de otras páginas web), el chat no es ni para empezar la función principal de Facebook. Creo que yo lo he usado solamente 2 veces, antes de aprender cómo se desconectaba.
A continuación, al igual que en la vida real, los amigos de Facebook también los puedes escoger tú, aunque hay más de uno al que parece que le da miedo decirle a alguien que no quiere ser su amigo. Como la vida misma, vaya...
Y en cuanto a los derechos de imagen, no tengo tan clara tu expresión de que "el derecho de imagen está recogido en la ley"... Sé que el derecho a la intimidad sí que está en la constitución, pero aunque no soy abogado, me da la impresión de que el "derecho de imagen" no está tan claro porque hay que ponerlo en el contexto de la sociedad actual.
En realidad, lo mejor que te puede pasar es que te etiqueten en una foto de Facebook, ya que de esa manera te envían un mensaje directamente diciendo que has sido etiquetado y a partir de ahí puedes hacer valer tus derechos (si los tienes). En cambio, la publicación de esas imágenes en cualquiera de los millones de páginas web existentes permite un acceso aún más ilimitado y sin que tú te enteres absolutamente de nada.
Y hablando de no estar de acuerdo habitualmente, también estoy de acuerdo con la Sra Saeki en que esta discusión está en camino de convertirse en estéril puesto que Facebook está en las últimas. El juguetito ya está muy sobado y en breve dejará de estar de moda si el pijo de Harvard que tú dices (como si todos los otros creadores de burbujas informáticas no fueran unos pijeras) no tiene otra idea fantástica. Pasará, como pasó el alter life, que recuerdo que algunos políticos usaron hasta para hacer campaña! Mi avatar debe llevar un par de años bailando en una fiesta en la playa...
En resumen, no te hagas de Facebook si no quieres, pero tampoco lo demonices!!! No es más que otra herramienta de internet. Al menos no es vírica como el Hi5!!
Querido Sr. Zhivago,
Visto que la gran mayoria de las cosas que queria argumentar las ha expuesto, muy correctamente, el Sr. Smiley, cosa que a mí también me sorprende, quisiera decir un par de cosas:
1. Efectivament tu pots autoritzar, o no, les peticions d'amistat. Això et dona llibertat per escollir la teva tropa i a la gent que vols que estigui enterada del que fas.
2. Pots escollir fins a quin punt la resta de la gent pot, o no, veure les teves publicacions, incloent fotografies.
3. Pots crear albums de fotos que, de moment, encara no sé com es fa en els blogs.
4. Efectivament no hi ha res de nou, tot estava a la red avans que aparegués facebook, però aquesta eina et permet aglutinarles totes.
5. El tema de les modes, i nosaltres precisament som un exemple, ens la porta al pairo. Jo, per exemple, porto HTC amb Android no Iphone, es una qüestió de utilitat. Amb una frase saps el que fa la teva cosina, o amic, i a lo millor aquesta frase no es digne de ser explicada per teléfon però si complementa una relació global.
M'adereixo al últim argument del Sr. Smiley -mira que me jode- però si no vols FB d'acrod, ara es una molt bona eina que, si la saps utilitzar, inclús pot ser beneficiosa.
Bé, per trencar la rutina de no dir res durant un temps,m'afegeixo a la polèmica:
-estic d'acord amb en Zhivago.
-estic d'acord amb l'Smiley.
-Leverkun, beneficiosa per què?
-no tinc ni tindré FB.
gràcies a tots/totes.
VISCA EL BARÇA!!!!!
Moltes gràcies pels comentaris. Per moments m'ha recordat les nostres xerrades de l'Entrepans. Amb o sense FB, una abraçada molt forta. VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA!
Publica un comentari a l'entrada