Aquest és el segon gener que torno a la meva ciutat d'acollida després de les vacances nadalenques. I, aquest cop, tenia ganes de tornar. Suposo que la força del costum em feia enyorar els horaris centreeuropeus, el silenci i la neu. Qui m'ho havia de dir? Un maresmenc que enyora gairebé més la neu que el mar! Bé, no el mar, ai el mar. El meu Mediterrani s'enyora molt.
Però, ves per on, la capacitat d'adaptació dels humans m'està fent començant a enyorar el plàcid silenci que embolcalla la ciutat quan neva, o els tímids raigs de sol que es multipliquen després de colpejar el terra nevat. Això sí, cal tenir bon calçat i roba d'abric per gaudir-ho confortablement. I, a més a més, després d'un any i mig alguns nadius ens estan començant a obrir les portes de casa seva i els últims dos caps de setmana hem fet activitats socials molt arrelades per aquestes contrades.
Fa un parell de divendres, enmig d'una nevada considerable (a -6 graus petitonets) vam anar a casa d'una companya d'una feina per fer un "apéro" abans d'anar plegats a veure un partit d'hoquei gel. Només faltava la Heidi, tu: neu, fred, sopar a un quart de sis de la tarda i, després, la cridòria al "patinoire" veient com els Gotteron de Fribourg remuntaven un 0-2 a l'equip de Zug per acabar guanyant 3-2 amb dos últims minuts d'infart en inferioritat numèrica. I, més tard, a comentar la jugada amb uns licors després de conduir sota la neu. Molt divertit, tot plegat.
I com d'allà s'arriba aquí, vet aquí que un dels convidats del dia de l'hoquei ens va convidar a casa seva dissabte passat per veure per televisió el partit contra els ZSC Lions de Zürich. La sorpresa, però, va ser que hi havia sopar inclòs... de fondue! La nostra primera fondue casolana feta per un nadiu, que bona! Va haver-hi moments que creia que explotaria de menjar tant! Mare de Déu, Senyor, Magnum!
Però com que no vull que sembli que només us ho faig saber per passar-vos-ho per la cara, m'hi vaig fixar molt i molt bé, i els propers que apareguin per aquí en temporada de fred tindran fondue casolana garantida!
Que tingueu molt bona entrada d'any tots plegats, encara que sigui un xic tard per dir-ho.
Però, ves per on, la capacitat d'adaptació dels humans m'està fent començant a enyorar el plàcid silenci que embolcalla la ciutat quan neva, o els tímids raigs de sol que es multipliquen després de colpejar el terra nevat. Això sí, cal tenir bon calçat i roba d'abric per gaudir-ho confortablement. I, a més a més, després d'un any i mig alguns nadius ens estan començant a obrir les portes de casa seva i els últims dos caps de setmana hem fet activitats socials molt arrelades per aquestes contrades.
Fa un parell de divendres, enmig d'una nevada considerable (a -6 graus petitonets) vam anar a casa d'una companya d'una feina per fer un "apéro" abans d'anar plegats a veure un partit d'hoquei gel. Només faltava la Heidi, tu: neu, fred, sopar a un quart de sis de la tarda i, després, la cridòria al "patinoire" veient com els Gotteron de Fribourg remuntaven un 0-2 a l'equip de Zug per acabar guanyant 3-2 amb dos últims minuts d'infart en inferioritat numèrica. I, més tard, a comentar la jugada amb uns licors després de conduir sota la neu. Molt divertit, tot plegat.
I com d'allà s'arriba aquí, vet aquí que un dels convidats del dia de l'hoquei ens va convidar a casa seva dissabte passat per veure per televisió el partit contra els ZSC Lions de Zürich. La sorpresa, però, va ser que hi havia sopar inclòs... de fondue! La nostra primera fondue casolana feta per un nadiu, que bona! Va haver-hi moments que creia que explotaria de menjar tant! Mare de Déu, Senyor, Magnum!
Però com que no vull que sembli que només us ho faig saber per passar-vos-ho per la cara, m'hi vaig fixar molt i molt bé, i els propers que apareguin per aquí en temporada de fred tindran fondue casolana garantida!
Que tingueu molt bona entrada d'any tots plegats, encara que sigui un xic tard per dir-ho.
1 comentari:
pues no m'agrada gaire que t'adaptis tant,grrrr
rouspur
Publica un comentari a l'entrada