Fa prop d'un any vaig publicar un article dient que estava tip d'un reguitzell de coses que creia que no rutllaven pas al meu país. Ara, ja no només n'estic, de tip: vull el divorci. Que ningú em malinterpreti. Ni he estat ni sóc independentista per motius nacionalistes, ni crec que arribi a ser-ho. Simplement, vull el divorci:
Vull divorciar-me de Fecsa-Endesa.
Vull divorciar-me de Red Eléctrica Española.
Vull divorciar-me d'en Joan Saura i d'en Joan Boada.
Vull divorciar-me de la inèrcia de les administracions públiques.
Vull divorciar-me de la mediocritat i la total falta de meritocràcia, que fa que dia rera dia la gent vulgui treballar menys, cobrar més i que l'Estat els hi faci tot.
Vull divorciar-me perquè estic tip de tenir el mateix passaport que Mariano Rajoy, Federico Jiménez Losantos, Esperanza Aguirre, José Bono y Juan Carlos Rodríguez Ibarra.
Ja no puc més. No vull la independència, i no suporto els nacionalistes de barretina. Només vull fotre el camp, que ens veiem sols i no tinguem un altre remei que espavilar-nos. Vull que s'acabin les excuses de mal pagador del tipus "Madrid no fa això o no fa allò i ens roba" o "si fóssim independents això no passaria".
Vull divorciar-me. Deixem de comportar-nos com a nens petits que només ploren i posem el què cal posar a sobre de la taula: empenta i ganes de fer el nostre camí.
El preu de la llibertat és estar sempre a l'aguait.
No m'espanta aquest preu. El pagaria gustosament.
N'estic MOLT, de tip. I vull divorciar-me dels ganduls, els polítics professionals que no han treballat mai fora de l'administració pública, els funcionaris panxacontents i els ciutadans passius.
¡Zamarreemos las encinas hasta que no queden bellotas!
Y para que no queden dudas, también lo digo en español: ¡quiero el divorcio!
Vull divorciar-me de Fecsa-Endesa.
Vull divorciar-me de Red Eléctrica Española.
Vull divorciar-me d'en Joan Saura i d'en Joan Boada.
Vull divorciar-me de la inèrcia de les administracions públiques.
Vull divorciar-me de la mediocritat i la total falta de meritocràcia, que fa que dia rera dia la gent vulgui treballar menys, cobrar més i que l'Estat els hi faci tot.
Vull divorciar-me perquè estic tip de tenir el mateix passaport que Mariano Rajoy, Federico Jiménez Losantos, Esperanza Aguirre, José Bono y Juan Carlos Rodríguez Ibarra.
Ja no puc més. No vull la independència, i no suporto els nacionalistes de barretina. Només vull fotre el camp, que ens veiem sols i no tinguem un altre remei que espavilar-nos. Vull que s'acabin les excuses de mal pagador del tipus "Madrid no fa això o no fa allò i ens roba" o "si fóssim independents això no passaria".
Vull divorciar-me. Deixem de comportar-nos com a nens petits que només ploren i posem el què cal posar a sobre de la taula: empenta i ganes de fer el nostre camí.
El preu de la llibertat és estar sempre a l'aguait.
No m'espanta aquest preu. El pagaria gustosament.
N'estic MOLT, de tip. I vull divorciar-me dels ganduls, els polítics professionals que no han treballat mai fora de l'administració pública, els funcionaris panxacontents i els ciutadans passius.
¡Zamarreemos las encinas hasta que no queden bellotas!
Y para que no queden dudas, también lo digo en español: ¡quiero el divorcio!
6 comentaris:
De mi no...oi?
No, de tu no. Ara, si algun dia comences a votar al PP o a CIU potser m'ho penso, :-)
Collons nen, si que te ha afectado pasar por casa... Es lo malo de volver de vez en cuando, que te llega de golpe toda la mala sangre que hubieras ido dejando poco a poco si estuvieras ahí todos los días.
No pateixis! Estoloarreglamosentretodos.org
Jojo :)
Jo de tot el que dius em quedo sobre tot amb el tema polítics professionals. aquí n'està ple. I no en tenen ni puta idea la veritat...
¡Zamarreemos pues!
Publica un comentari a l'entrada