divendres, de setembre 16, 2011

Paradoxal



Començo a estar una mica tip dels mercats i de les seves mentides.

Cal reduir la despesa pública i fer que els nostres governants no malbaratin? Sí rotund.

Cal canviar les prioritats de despesa per tenir millors serveis socials a mig i llarg termini? Oh i tant!

Cal deixar de construir AVEs cap al desert i fer més rodalies? Obvi.

Cal canviar el sistema de licitació pública perquè les constructores deixin de robar? Algú en té, de dubtes?

Cal reduir el nombre d'ajuntaments, diputacions, consells comarcals i pseudo-ambaixades autonòmiques? S'hauria d'haver fet fa anys i panys.

Cal revisar en què se'n van els milers de milions de despesa farmacèutica mentre que cal esperar sis mesos per una operació de cataractes? Aixequem les catifes!

Cal deixar d'invertir en ensenyament? NOOOOOO!!!

Cal reduir la despesa en R+D+i? Només un cec ho faria!!! O el Sr. Zapatero i el Sr. Mas.

Estem tant malament com ens diuen? NO, NO i NO.

Podríem extirpar les mans podrides? Sí, però no n'hi ha ningú amb esma i força prous per fer-ho.

La prima de risc baixarà després de les eleccions generals? Segurament no.

Mirarà el PP pels petits i mitjans empresaris, les classes mitjanes i populars? No.

Espanya tindria millor futur si Catalunya i Euskadi s'independitzessin? Crec que sí, com ja no hi hauria a qui tirar-li les culpes, tant els uns com els altres s'haurien de posar a treballar.

Què em fa més por que una pedregada? Que el futur de la Unió Europea sigui en mans de dos incompetents com Sarko i Merkel.

Què em fa encara més por? Que el Secretari del Tresor americà sigui a Europa per donar-nos consells per recuperar l'economia. Tant efectiu com dir-li a un piròman que vagi a apagar un foc.

Hi ha solució per Grècia? No. La única sortida és garantir els fons dels comptes bancaris dels grecs i les gregues per evitar un "corralito" i que la UE i el FMI comprin el seu deute públic, obliguin a assumir pèrdues als bancs francesos i alemanys i imposin un govern econòmic al país. Cap país pot pagar el seu deute mentre s'esfonsa la seva economia. És un cercle viciós. Com que deus diners, retalles despesa, que no ajuda gens al creixement, baixen les expectatives, recaptes menys, necessites refinançar deute, et surt més car, tens encara més deute, retalles despesa, que no ajuda al creixement...

Si tots ens haguéssim aplicat allò de "Zapatero a tus zapatos"...
us deixo un enllaç interessant sobre la bogeria col·lectiva en la qual alguns han viscut a Espanya els últims anys.

1 comentari:

rosapursals ha dit...

Totalment d'acord amb tot el que dius...i també amb que no estem tant malament, ens esten prenent el pèl perquè acceptem sense protestar mesures escandaloses com a "necessàries". Estic a favor de l'esforç col.lectiu, però quan veig que l'esforç no és col.lectiu sinó molt sectorialitzat símplement se'm queda cara d'imbècil.
Això no fa que deixi de tenir ganes de fer aquest esforç si és necessari, malgrat sigui ingenuu, encara que el món estigui ple de fills de puta que ens roben de manera descarada, no vull que siguin una excusa per mi per deixar de tenir confiança i esperança en que no tothom es regeix pels mateixos valors merdosos que aquesta colla de desgraciats.

rosa