Resum del 2008

Fa prop d'un mes que no publico cap entrada al blog. I no em sap greu. Han estat dies molt atrafegats i tot just ara començo a tenir l'esma necessària.

Estic escrivint aquestes línies des de la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró, amb un sol mediterrani llargament esperat després d'un dels Nadals més grisos que recordo. Per sort, només pel clima. Per la resta, aquest dies de repòs m'estan servint per carregar les piles pel 2009, que promet ser tant mogudet o més que el 2008.

Vaig començar desitjant que en fos tranquilet després de 2004 (pis de Gràcia), 2005 (canvi de feina i intent fallit de pis), 2006 (compra pis Mataró) i 2007 (bodorrio). Però, com que sóc un belluguet, el dia 23 de gener volava cap a Suïssa per fer una entrevista de feina a la seu europea de la meva empresa. Només volia provar-me a mi mateix que podia intentar-ho, sense gaires esperances d'èxit (tampoc estava el 100% segur de voler la feina). Ves per on que abans de finals de mes em van dir que sí, jo encara no entenc per què, i no és falsa modèstia.

Febrer i març foren mesos de negociacions de condicions i sou. Després d'uns dies de vacances Chez Smiley per Setmana Santa, vaig donar el sí vull definitiu. I, des d'aleshores, sprint sense interrupcions fins a final d'any: tancar els projectes bàsics de la feina abans de marxar cap a Suïssa, preparar els tràmits de l'expatriació, cursets de formació, viatge de cerca de pis, trasllat i començar a treballar el 4 d'agost perquè l'1 d'agost és la festa nacional a Suïssa.

Agost de situació, setembre d'estrès, octubre d'agafar embranzida, novembre i desembre de bojos amb dos exàmens i tres viatges de feina abans de, finalment, uns dies de vacances entre Nadal i Reis.

Sort que aquest havia de ser un any tranquil...

A més a més, aquest any he pogut veure com quatre amics han entrat a la dimensió desconeguda: han estat pares! (de dos en dos, eh?) I d'altres que n'estan esperant... Per desgràcia, però, també he vist patir a una molt bona amiga. Espero que se'n refaci aviat perquè s'ho mereix i molt.

Per la resta, 2008 ha estat un any normalet:

El Barça gairebé s'enfonsa entre Laporta, Rijkaard, Deco i Ronaldinho.
ZP renova el seu mandat gràcies a la mà al coll que la COPE i el Inmundo van donar-li a Rajoy.
Barcelona se salva pels pèls d'haver de racionar l'aigua com al Sàhara.
Catalunya segueix sense el finançament que diu l'Estatut.
Carod-Rovira segueix avançant en el seu declivi polític.
El bo del Llamazares ha de dimitir després què la llei d'Hondt estigui a punt de fer desaparèixer IU del Congreso de los Diputados (al Senat mai hi han estat).
Almenys el Barça acaba l'any jugant tan bé que recorda l'època de Cruyff (serà per què el cervell del Dream Team n'és ara l'entrenador?).

Ah, gairebé se m'oblidava:

El Darfur segueix sagnant.
Orient Mitjà també.
Iraq també.
Afganistan també.
Àfrica, com sempre, també.
Els dictadors Putin, Lukashenko i Chávez estan més a prop de perpetuar-se al poder.

I... sí, estem immersos en una de les pitjors crisis econòmiques de la història després què rebentessin les guinguetes financeres de Wall Street. Ah, i un tal Madoff resulta que ha saquejat un munt de rics. Quina llàasstimmma!

Alguns, diuen, que sort que ara començarà l'Obama. Il·lusos... capta massa flaixos per no convertir-se en un nou desencisador massiu estil ZP però a escala global i amb maletí nuclear.



I, per últim, The Machine Phelps va batre tots els rècords de l'olimpisme al cub de natació de Beiging i un grup de jovenets entrenats per l'avi de Heidi van guanyar l'Eurocopa de futbol.

FELIÇ 2009!!!!

PS: Actualment estic llegint aquest llibre del gran Mario Benedetti. Molt bo, com tot el que he pogut llegir del gran Mario.