dijous, de maig 28, 2009

Tocant el cel



Gràcies, Víctor, per espantar els seus davanters amb la teva mirada folla.
Gràcies, Carles, per lluitar fins al final i demostrar que saps atacar quan cal.
Gràcies, Touré i Sylvinho, per estar al 100% el dia més important de la temporada.
Gràcies, Piquenbauer. CR7 somiarà amb tu durant força temps.
Gràcies, Xavi, per tenir un guà on la resta tenim un peu.
Gràcies, Andresín, per ser tan i tan GRAN.
Gràcies, Samuel, per no abaixar mai els braços i tenir sempre gana i ganes de marcar.
Merci, Mr. Henry, votre finesse est superb.
Gracias, Leo, por ser el más pillo de la clase.
Gràcies Busi, un nou producte de qualitat de La Masia.
Gràcies Dani Alves, Abidal, Keita, Màrquez i Bojan, heu fet una de les millors temporades de la història.

Sobretot, mil gràcies Doctor Guardiola, per haver-nos i haver-te regalat aquest any de futbol inoblidadble.

He viscut cinc de les sis finals de Copa d'Europa/Champions League del Barça i he gaudit de les victòries i he plorat les derrotes. Però, ahir, oh Déu meu ahir, va ser la primera vegada que ploro de l'emoció per una victòria esportiva aliena. Perquè, encara que som més que un club, i avui tots ens sentim especialment contents, la copa la van guanyar ells. I jo els agraeixo de tot cor.

Ahir em van fer sentir a casa en la distància.

Ahir vaig cridar Visca el Barça i vaig gaudir la victòria amb companys de la feina (algun del Manchester, je, je, q cbrn!).

Ahir, oh Déu meu ahir, vaig sentir que podia tocar el cel amb la punta dels dits.

6 comentaris:

Sra. Saeki ha dit...

Et noto molt religiós últimament!!
Jo també estic contenta que el Barça guanyi títols. Però no m'ha agradat mai l'actitud culé. Avui som els millors del món i li hem de fer un altar al "Pep Show Boys", i a la que perdin 2 partits seguits, ja que estarem en crisis i li donarem de patades a l'altar.

Yuri Zhivago ha dit...

Això no és problema del Barça, és el tarannà de seny i rauxa típicament català. No s'hi pot fer més. Som un país petit i ens estem barallant entre nosaltres constantment. Què hi farem?

Adrian Leverkun ha dit...

A mi em sembla excesiva la "al·legria". M'agrada el futbol, i en ocasions m'he cregut el "més que un club", però un cosa es estar orgulós del que han fet i unaltre es tornar-nos bojos pensant que es el millor que ens ha passat en els últims anys, que consti que no ho dic per tu, la teva situació d'expatriat et fa tenir aquests sentiments més a flor de pell, però els que estem aquí tindriem que tenir una mica més de seny... no creus?

George Smiley ha dit...

Anda ya! A cascarla!! Tú di que si Mr Zhivago!!! Ser del Barça és el millor que hi ha!!! Loleleeee, lolelaaaa!!!

Adrian Leverkun ha dit...

Sr. Smiley, definitivamente tiene usted una capacidad sofista que me sorprende... quanto la hecho de menos a distancias cortas, snif snif. ;o)

Gat Bru ha dit...

Macaguanlaputa!!!!Visca el Barçaaaaa del meu cor!!!!!!El que hem viscut aquest any potser no es repetirà mai més!!!!quedeu-vos amb el seny dels collons si no voleu gaudir d'això com cal!!!!
No és la vacuna contra el càncer, però és que si ho fos, tampoc ningú sortirà al carrer ni cridarà, per desgràcia i desgraciats que som.

Salut i visca el Barça i visca Catalunya!!!!!!